Els contes d'en Joan
Tot recordant a en Joan i als "seus" bombers juvenils
Avui, dia del meu 86è aniversari, amb la meva muller i bons companys hem estat convocats a una reunió a la direcció general d'assumptes importants. Al voltant de la taula rectangular alts càrrecs presidits pel que més mana.- Felicitats Joan, anem al gra.
- Després de trenta anys de reflexió, hem arribat a la conclusió de que els Juvenils és una bona idea. Formarem una pre-comissió d'estudi a llarg termini per contemplar les possibilitats d'adequació estructural dins els paràmetres de coordenades del servei. Pensem que dintre de deu anys, el projecte podria tenir unes oportunitats...
- El que més mana segueix entusiasmat. -Una motivació cívica per la nostra joventut, una vocacionalitat d'ajuda humanitària, una preparació, una preparació de futur, una veritable incorporació a Europa, unes immenses possibilitats de contactes internacionals per donar una imatge de Catalunya, una ocasió de contacte entre els grups de Juvenils, una manera de lluitar contra l'abús dels super-ordinadors intergalàctics i una organització per protegir els 146 arbres del país...
Joan Pascual i Valls
1999
Text extret del "Butlletí dels Bombers Juvenils de Catalunya" 1er. trimestre 1999
 |
| 2009 Expedició B.Juvenils al SDIS66 |
Aquest somni d'en Joan (e.p.r.) m'ha fet reflexionar sobre la situació actual dels bombers juvenils de la Generalitat de Catalunya.
Des de fa força anys, els que manen a can Bombers, amb diverses excuses, han anat endarrerint les poques propostes de nomenament de bomber juvenil que arribaven a les seves taules del despatx. Han esperat a què el temps passés per a donar de baixa els juvenils a mesura que feien els 18 anys, aquí sí que han complert el Reglament al peu de la lletra.
Mentrestant, les sol·licituds de nous juvenils s'empolsinaven, i continuen empolsinades, en algun calaix o bé s'extraviaven per regions, àrees, sotsdireccions, tècnics, o camins i passadissos de can Bombers.
Però vet aquí que surt una convocatòria de places per a bomber voluntari de la Generalitat i aquelles persones que havien estat juvenils i encara tenen el "cuc" de bombers al cos, s'hi apunten i presenten els papers amb l'esperança de veure acomplert el seu somni.
Al cap d'uns dies surten les llistes d'admesos i exclosos i, oh sorpresa! Resulta que tots els que havien estat juvenils són exclosos al·legant un article del Reglament de bombers voluntaris de la Generalitat. Alguns posen el crit al cel, d'altres perden la paciència, d'altres es queixen a les xarxes i alguns comencen a tramitar un recurs.... fins que al cap de poc, una resolució de la sots direcció els readmet sense donar cap explicació.
La veritat és que amb l'exclusió d'aquestes persones, aplicant un article del reglament que en cap cas els hi era d'aplicació, van cometre una greu equivocació corregida a temps gràcies a ASBOVOCA.
A hores d'ara, tornant al tema principal, personalment desconec el número exacte de bombers juvenils de la Generalitat de Catalunya, però m'hi jugo un pèsol que no deuen arribar ni a dues dotzenes en tot el país.
Així doncs, el somni d'en Joan de tenir uns bombers juvenils a semblança dels existents a Alemanya, França o Bèlgica, haurà d'esperar potser trenta anys més fins que algú amb empenta, carisma, voluntat i lideratge dins Can Bombers sigui capaç d'engegar-ho.
Mentrestant, entre tots deixarem que es vagi morint lentament però segur, com tantes altres coses, projectes o idees ....
Enviat per Joan Roma Salvó
Des de fa força anys, els que manen a can Bombers, amb diverses excuses, han anat endarrerint les poques propostes de nomenament de bomber juvenil que arribaven a les seves taules del despatx. Han esperat a què el temps passés per a donar de baixa els juvenils a mesura que feien els 18 anys, aquí sí que han complert el Reglament al peu de la lletra.
Mentrestant, les sol·licituds de nous juvenils s'empolsinaven, i continuen empolsinades, en algun calaix o bé s'extraviaven per regions, àrees, sotsdireccions, tècnics, o camins i passadissos de can Bombers.
Però vet aquí que surt una convocatòria de places per a bomber voluntari de la Generalitat i aquelles persones que havien estat juvenils i encara tenen el "cuc" de bombers al cos, s'hi apunten i presenten els papers amb l'esperança de veure acomplert el seu somni.
Al cap d'uns dies surten les llistes d'admesos i exclosos i, oh sorpresa! Resulta que tots els que havien estat juvenils són exclosos al·legant un article del Reglament de bombers voluntaris de la Generalitat. Alguns posen el crit al cel, d'altres perden la paciència, d'altres es queixen a les xarxes i alguns comencen a tramitar un recurs.... fins que al cap de poc, una resolució de la sots direcció els readmet sense donar cap explicació.
La veritat és que amb l'exclusió d'aquestes persones, aplicant un article del reglament que en cap cas els hi era d'aplicació, van cometre una greu equivocació corregida a temps gràcies a ASBOVOCA.
A hores d'ara, tornant al tema principal, personalment desconec el número exacte de bombers juvenils de la Generalitat de Catalunya, però m'hi jugo un pèsol que no deuen arribar ni a dues dotzenes en tot el país.
 |
| 2009 Aplec bombers Catalunya Nord (SDIS66) |
Així doncs, el somni d'en Joan de tenir uns bombers juvenils a semblança dels existents a Alemanya, França o Bèlgica, haurà d'esperar potser trenta anys més fins que algú amb empenta, carisma, voluntat i lideratge dins Can Bombers sigui capaç d'engegar-ho.
Mentrestant, entre tots deixarem que es vagi morint lentament però segur, com tantes altres coses, projectes o idees ....
Enviat per Joan Roma Salvó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada