Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internacional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internacional. Mostrar tots els missatges

dissabte, 24 de desembre del 2016

Recordant Henry J. Heimlich

Henry Judah Heimlich (1920-2016)

El metge que continua salvant vides

 

El passat 17 de desembre va morir als 96 anys víctima d'un infart el doctor Henry J. Heimlich, pare de la "maniobra d'Heimlich", la tècnica d'emergència més usada en el món en cas d'asfíxia per ennuegament i que tantes vides ha salvat. 

Cirurgià toràcic, en saber que uns 4.000 nord-americans morien cada any asfixiats per trossos d'aliments o petits objectes, a principis dels anys 70 va començar a investigar com qualsevol persona podria aplicar la pressió subdiafragmàtica per salvar vides. El 1974 va presentar el seu mètode, que consistia a abraçar la persona per darrere i pressionar sota l'estèrnum mitjançant una encaixada seca perquè l'aire atrapat en els pulmons expulsés l'objecte que bloquejava l'entrada d'aire. 

Fàcil i ràpida de fer, la maniobra va ser un èxit immediat. De fet, fins a 2005, va ser l'única maniobra recomanada en cas d'obstrucció traqueal per la Creu Roja dels Estats Units i per l'Associació Nord-americana del Cor. 

Milers de persones a tot el món "van tornar a néixer" gràcies al Dr. Heimlich després d'estar a la vora de la mort per ofegament. Va ser el cas de Ronald Reagan, a qui se la van aplicar després d'ennuegar-se en ple vol amb un cacauet, uns anys abans de convertir-se en president dels Estats Units. I com ell milers de persones s'han salvat en restaurants, mitjans de transport, llocs d'oci o a les seves pròpies cases gràcies a una maniobra que segueix estant en tots els manuals de primers auxilis. 
 


La maniobra de Heimlich a la Vikipèdia

Com actuar quan algú s'ennuega

En cas d'ennuegament, la diferència entre morir o sobreviure pot ser qüestió de segons i d'actuar de la manera correcta. Per això, si ens trobem davant d'un cas d'ennuegament que exigeixi actuar, cal tenir en compte aquestes pautes: 
  • En primer lloc cal trucar als serveis d'urgència (telèfon 112).
  • Si la persona és capaç de tossir, cal intentar que expulsi l'objecte per si sola. 
  • Si és necessari actuar abans que arribi l'ambulància demani ajuda entre les persones presents (per exemple en un restaurant o en un transport públic), ja que si algú té coneixements mèdics o fins i tot simplement ha realitzat un curs d'emergències i reanimació, aquest avantatge marca la diferència. 
  • Si no és possible i vostè mateix s'ha d'enfrontar a la situació, sempre cal intentar primer la maniobra d'Heimlich. 
  • Mantenir la sang freda i saber com actuar és el que permet salvar la vida d'algú que s'ha ennuegat i s'està ofegant. És imprescindible actuar amb rapidesa, ja que en pocs minuts pot patir dany cerebral per la falta d'oxigen i morir.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a la maniobra de Heimlich.

A YouTube també hi ha material.

 

 

 


dissabte, 17 de desembre del 2016

La conciliació laboral i bomberil (França 3)


El Bomber, Valor afegit de l'empresa !


Reprenem el fil dels bombers voluntaris francesos amb la tercera part del que està succeint a França amb els seus bombers voluntaris. En publicacions anteriors vàrem presentar el conveni signat l'any 2013 i traduirem un document publicat l'any 2007 pel Ministeri d'Interior i la Federació Nacional dels Sapeurs-Pompiers de França, en el qual es posava en valor la contractació de bombers voluntaris per part de les empreses. 
En aquest presentem, també traduït, un article publicat al número 1085 de la revista "Sapeurs-pompiers de France" de Gener 2016. 

Tot el que es diu en aquest article seria aplicable al nostre país amb tan sols voluntat, imaginació i lideratge però a hores d'ara això sembla impossible. Què és el que falta? Voluntat? Imaginació? Lideratge? .... potser les tres coses? 


Si voleu llegir l'article original complert, cliqueu aquest enllaç "SPF, 1085".


Agraïm molt especialment la feina del soci Damián Pedarrós en la traducció de l'article original.



El bomber,
valor afegit de l’empresa!
Ser bomber voluntari (BBVV), és renovar cada dia un desafiament: el de conciliar el seu compromís amb els imperatius de la seva vida professional i familiar. Com fer-ho llavors per facilitar les tasques d’aquestes dones i homes que inverteixen en el benefici dels seus veïns?
Inversament, com iniciar les empreses en contractar BBVV i, sobretot, a acceptar que “s’activin” durant el seu temps de treball? Totes preguntes vitals per poder preservar el model de bombers francès, que es sustenta sobre un col·lectiu format de 80% de bombers voluntaris. Facilitar les relacions entre l’empresari, voluntat buscada per la 4ª mesura sobre “compromís pel voluntariat” d’octubre 2013, és una de les claus que permet assegurar la resposta operativa. Per convèncer els actors econòmics, els Sdis (direccions generals) busquen, a hores d’ara, donar valor i, també, posar ímpetu en les competències que poden aportar els bombers.


Eines inicials
pels empresaris
Com incitar als empresaris a acceptar que els bombers voluntaris “s’activin” durant el seu temps de treball? Convenis, etiquetes “ocupador soci”, deduccions fiscals, valorització de les competències pròpies dels bombers...
Visió de conjunt de les eines i de les iniciatives.
Tornar a la feina després d’una nit de serveis. Trobar la disponibilitat necessària per a la formació i les pràctiques... No és fàcil per a un bomber voluntari (BBVV) conciliar els imperatius de la vida professional i el compromís en favor de les víctimes. Tot i així, per facilitar la seva tasca, existeix una eina: el conveni. “la seva importància , ve perquè permet als BBVV poder “activar-se” durant el seu temps de treball”, diu  Jean-Luc Queyla, responsable del despatx dels BBVV de la direcció general de seguretat civil i de gestió de crisis (DGSCGC). Defineix quants dies o hores per mes el BBVV està autoritzat a sortir a servei o a formació. Indica si aquestes absències són computades com temps efectiu de treball, vacances o si hauran de ser recuperades. També precisen que cap acomiadament, suspensió o sanció pot emanar com a conseqüència d’aquestes absències. En contrapartida, diu que l’empresa pot denegar el alliberar el BBVV si les seves necessitats de funcionament així ho demanen. “El conveni no obliga l’empresari a alliberar el BBVV, ja que la feina prima sempre sobre la seva activitat de bomber. Però és testimoni del fort compromís de l’empresari i permet posar regles per escrit”, resumeix el cap adjunt Denis Morel, responsable de personal al Sdis 90.
També dir que, si un conveni es sol·licitat de manera individual per un BBVV, no haurà perquè tenir èxit davant del seu empresari. D’aquí, l’interès dels convenis signats a la iniciativa dels Sdis o de la DGSCGC. Així es va fer, per exemple, per a convenis nacionals tancats amb La Poste (Correos) (220 BBVV), la SNCF (RENFE) (700 BBVV), CHUBB-SICLI (especialistes en seguretat contra incendis) (firmat en 2015, 100 BBVV), GRDF (gas natural) (87 BBVV), els ministeris d’interior (448 BBVV) i de defensa (782 BBVV), l’educació nacional (firmat en 2015, 1000 BBVV), amb el servei de substitució dels obrers agrícoles (284 convenis firmats, més de 2500 BBVV), o també amb l’associació d’alcaldes de França. L’últim, el signat l’onze de desembre amb el Medef (veure més avall), que es compromet al relleu entre els seus membres.
El desafiament
Els bombers voluntaris participen en el 50% dels serveis en zona semi-urbana i en el 80% dels serveis en zona rural. “salvaguardar i afavorir l’ocupació dels bombers és una de les condicions que permeten la viabilitat de la resposta operativa”, explica Claude Vidal, responsable del despatx del voluntariat al Sdis 64.

 
20.000 BBVV amb conveni
Al costat d’aquests convenis nacionals, convenis locals són signats pels Sdis amb els empresaris locals, privats o públics. En total, més de 20.000 bombers en són beneficiaris.
 

Segons els números de la DGSCGC, 11 Sdis tenen més del 25% dels BBVV amb conveni (mapa més a dalt). Un d’ells és el “Tarn-et-Garonne”. “Anem cap els empresaris per explicar-s’hi els desafiaments. Entenen que el teixit econòmic i industrial si el temps de resposta als serveis augmenta”, il·lustra el cap adjunt Stephane Gonzalès, responsable del despatx del voluntariat del Sdis 82. D’altres, en canvi, no tenen cap BBVV amb conveni. Com es pot explicar aquesta diferència? “Els Sdis, que tenen una resposta operativa molt dependent del voluntariat, que normalment és el cas dels territoris rurals, són més propensos a posar en marxa aquest tipus de mesures que els Sdis amb connotació professional”, recalca Jean-Luc Queyla.


Formació contra l’atur

Segons les estadístiques de la DGSCGC, 4,7% dels bombers voluntaris estarien a l’atur, això representa ni més ni menys que 21.830 persones. Per ajudar-los a trobar una feina, els Sdis posen en marxa formacions als mòduls “Servei de seguretat d’incendis i assistència a persones” (SSIAP 1), que els hi permet de seguida poder ser candidat a agent de seguretat d’incendis (bomber d’empresa). Amb una formació de 40 hores de mòdul poden obtenir l’equivalent al SSIAP 1. D’aquesta manera el territori de Belfort ha organitzat del 19 al 23 d’octubre passat una primera sessió: “Hem obert un curs per a 12 persones, accessible prioritàriament pels BBVV en busca activa de feina. Es tracta de la concreció d’un compromís per part del Sdis en el marc de la política de fidelització i reconeixement del voluntariat. Renovarem aquesta iniciativa anualment”, diu el Cap adjunt Denis Morel, del Sdis 90. Una gran oportunitat per els candidats! “Tenint en compte el cost de la formació en el marc privat, segurament no hi tindrien accés”, recalca Denis Morel. El Sdis del Tarn s’ha embarcat també en aquest camí, com més o menys el 25% dels Sdis, segons dades de la DGSCGC.
Dins de les eines a disposició dels Sdis, n’hi ha una que apunta als ajuntaments i les comarques. Com la llei del 20 de Juliol de 2011, que modifica la del 3 de Maig de 1996, que autoritza al Sdis del Tarn a aplicar deduccions fiscals als ajuntaments que tenen BBVV en plantilla. A títol d’exemple, un ajuntament que tingui 5 BBVV, serà beneficiari de 12.500€ en deduccions, la qual es suma a una part variable segons la quantitat d’hores d’activació. “Per nosaltres, l’operació és transparent ja que el total recaurà en altres col·lectius, explica el Lieutenant Hervé Thomas, responsable del despatx del voluntariat del Tarn, aquesta operació ens ha permès sensibilitzar els ajuntaments en la falta greu de voluntaris en alguns sectors i en facilitar les activacions en el temps de treball.” Des de 2010, aquest dispositiu ha permès al Sdis 81 passar de 74 actius en 35 col·lectius, a 90 en 37. L’argument funciona.
En contrapartida, els Sdis vetllen per valoritzar l’acte de civisme del qual fan prova les empreses i col·lectius que accepten signar aquests convenis. Aquest és l’objectiu de l’etiqueta “Ocupador soci”, dispositiu que existeix des de 2006. “Hem adaptat aquesta etiqueta nacional a la xarxa econòmica local, per permetre valoritzar més les petites estructures, tot i quedant el més propers possibles als criteris nacionals. Així, un ocupador que té 2 BBVV amb conveni per un total de 10 empleats, pot tenir-hi dret”, diu Stéphane Gonzalès, del qual el seu Sdis va donar les primeres etiquetes en 2016. “La cerimònia tindrà lloc durant els “desitjos” de la cambra de comerç i industria (esdeveniment anual), per sol·licitar l’interès d’altres empreses”, indica el Liuetenant-Coronel Jean-Louis Ferrès, Director adjunt del Sdis 82. En el departament veí del Tarn, l’efecte ha sigut ràpid: “La cerimònia a propiciat l’ocupació immediata de 3 BBVV amb conveni amb un dels ocupadors presents!”, diu el Lieutenant Hervé Thomas. Tot i així, al igual que amb els convenis, la desigualtat entre departaments està a l’ordre del dia, amb solament 7 Sdis amb més del 5% dels BBVV amb etiqueta (51, 37, 87, 63, 26, 12, 47).
Els Sdis poden igualment adjudicar compensacions econòmiques (veure paràgraf següent) a les que poden agafar-se els ocupadors signataris de convenis. La mesura dita de “filantropia” permet així deduir les hores d’activació del bomber voluntari, considerant-ho com una donació, de l’impost sobre societats. “Tot i així el benefici en les petites organitzacions és feble”, matisa Stephane Gonzalès.


Compensacions econòmiques pels ocupadors
-        - Subrogació
El conveni precisa si l’empresa en qüestió posa en marxa les disposicions legals relatives a la subrogació de les indemnitzacions dels BBVV. Això significa que l’ocupador rep les indemnitzacions donades pel Sdis al BBVV, per mantenir, en cas de la seva absència, el seu salari i avantatges referents al mateix, i amb les seves limitacions (article 8 de la llei del 3 de maig de 1996). A la realitat, està molt poc aplicada.
-        - Filantropia
La llei nº2003-709 del 1 d’agost de 2003, relativa a la filantropia, assimila a una donació la posta a disposició, per part d’una empresa, dels seus treballadors BBVV a favor dels serveis d’incendi i salvament. Aquesta donació en natura, dóna dret a una reducció d’impostos igual al 60% del seu total, amb límit del 5% de la seva facturació.
-        Assegurança
En aplicació de la llei nº96-370 del 3 de maig del 1996, també està previst que la contractació de BBVV obra dret a una prima d’assegurança per incendis, segons els BBVV en plantilla, i amb límit màxim del 10% de la prima.
-        Formació professional
L’empresa pot també deduir la remuneració i les cotitzacions socials a títol de participació dels empresaris a la formació professional (cf. Article 6 del conveni).

Saber fer i saber ser
Més enllà d’aquestes mesures, la millor contrapartida que poden proposar els bombers està lligada a les seves competències. En matèria de socors a persones o de lluita contra incendis primer, com testimoni el Comandant Max Roux, president delegat a la comissió dels oficials voluntaris de la FNSPF: “els 2 BBVV empleats al centre hospitalari de Moissac ham permès aturar un inici d’incendi”.
Però això va més enllà. A part d’un indiscutible saber ser (sentit del interès general, respecte per la jerarquia, sentit de treball en equip...), posseeixen, més generalment, un saber fer que respon a les problemàtiques dels ocupadors, privats i públics, en matèria de primers auxilis o de prevenció de riscos (manteniment d’extintors, exercicis d’evacuació, formació de socorristes del treball). Des de 2001, el Sdis 64 ha format 180 monitors de primers auxilis (FOR 1) dins dels seus BBVV per permetre’s d’assegurar formacions al seu ocupador.
“La iniciativa ve de la petició d’una empresa metal·lúrgica. No permet solament el valoritzar les competències del bomber dins de l’empresa, sinó també de promocionar-hi el voluntariat”, diu Claude Vidal.
Mateixa constatació en el Tarn-et-Garonne, que forma els seus BBVV per convertir-los en instructors de primers auxilis a la feina (PPAA). En 2015, 90 formadors PPAA han així estat presents en el departament. “Donar aquests serveis a les empreses, a canvi del seu compromís en promocionar el voluntariat, ens permet, entre altres, de sortir de la figura de la demanda”, assegura Stéphane Gonzalès. “Es tracta de crear una veritable associació amb les empreses, escoltant les seves necessitats”, resumeix el Lieutenent-Coronel Ferrès, el seu director departamental adjunt. Una via on tots sortim guanyant, sobretot els bombers voluntaris.


Un tríptic
Resumint els avantatges, inclosos els monetaris i fiscals, de “el valorafegit BBVV a l’empresa” disponible a pompiers.fr



Un conveni per als agricultors
Des de fa uns quants anys, la Manche, la Mayenne, l’Orne i la Sarthe treballen junts en una mutualització de les seves formacions. Aquests 4 departaments rurals i agrícoles estan confrontats a problemes de disponibilitat de personal. Quan un agricultor es compromet com bomber voluntari, contribueix a la continuïtat de la resposta operativa del servei, i més durant les hores laborals.

El desafiament és gran ja que, malgrat que els agricultors saben fer-se disponibles, durant la seva jornada, per un servei, els hi és molt complicat deixar l’explotació diversos dies per poder-se formar. Una problemàtica recurrent que limita el reclutament i l’evolució del personal. Davant d’això, el 28 de febrer de 2014, el ministeri d’interior i el servei de substitució França van concloure un conveni marc de “ruta de recolzament del voluntariat a can bombers”. Sobre aquesta base, el 14 de desembre passat a Alençon, els Sdis 50, 53, 61 i 72 han signat el seu propi conveni inter-departamental per a la promoció del voluntariat entre els agricultors. Aquest últim permet assegurar la continuïtat de l’activitat en les explotacions durant els períodes de formació dels BBVV. Per compensar la part econòmica, que segueix a càrrec de l’agricultor durant la substitució, l’associació “Créavenir du Crédit mutuel” ha acceptat intervenir anualment amb 2.400€ per departament signatari durant 3 anys. Es tracta, aquí també, d’un conveni flexible i general que podrà adaptar-se a les condicions de cada territori. Pròximament un article d’aquesta revista tractarà sobre la seva posada en marxa en un dels 4 departaments.
Patrick Forget

Quant els “Caps” es comprometen
Col·lectivitats, exèrcit, ministeris... els convenis afavorint el voluntariat ja són nombrosos. Tot i així un de molt important queda pendent: el Medef, Moviment d’empreses de França, que també s’ha compromès en nom de tota la seva xarxa gràcies a un conveni signat l’11 de Desembre passat entre el seu president Pierre Gattaz i el ministre d’interior Bernard Cazeneuve, amb presència del president de la FNSPF (Federació Nacional de Bombers de França), Éric Faure, i del president de l’Andsis (associació dels directors de serveis d’incendis i salvament), el Coronel Laurent Moreau.
L’operació de Beauvau ha permès a caps d’empreses fer de testimonis dels avantatges del seu compromís: un inici d’incendi controlat amb tranquil·litat amb una mànega de regar, fet que ha permès salvar maquinaria de producció, o més encara, una actuació per malestar d’un col·laborador.
A part d’aquests “plusos de seguretat”, els valors vinculats al ciutadà han sigut recalcats. Una altra dada: un cap d’empresa no ha deixat passar l’ocasió de recordar que: “els empleats són el motor de l’empresa, la seva motivació és el carburant i el seu compromís com a voluntari és, llavors, un factor de motivació i de realització que beneficia també l’empresa.”
El ministre d’interior a finalitzat dient que l’empresa ciutadana no era un concepte sinó un compromís que contribueix a la resiliència en èpoques on “la república necessita de forces per seguir dempeus”.
DV

Pla d’acció en Corrèze
EL Sdis de Corrèze, del qual la plantilla de bombers compta amb prop de 88% de voluntaris – sobre els quals es sustenta el funcionament de 33 unitats operatives de 36 – agafa el màxim possible les campanyes nacionals. Però resulta que no sempre són suficients per aconseguir un màxim de candidats. En particular en zones rurals allunyades dels nuclis d’activitat fonts d’ocupació, i calia llavors personalitzar els canals de comunicació per poder-los derivar localment. D’aquí una campanya departamental amb un cartell personalitzada per a cada parc de bombers, sobre la qual figura un bomber voluntari, en contrast al sector de primera intervenció. Les ciutats més importants o amb més dotació, s’han vist proveïdes de cartells de 4 x 3m. Sobre el mateix principi, 2 vídeos presentant el testimoni de bombers voluntaris Corrèziens han sigut rodats i pujats a internet i a la pagina de Facebook del Sdis. Aquesta campanya ha sigut difosa també  per les cambres consulars, l’associació d’alcaldes i el centre de gestió del funcionariat territorial que l’han pujat en els seus suports respectius.
Altres iniciatives s’han pres per facilitar el voluntariat, sobre tot durant el temps laboral, amb informació als ocupadors sobre la naturalesa jurídica i les peculiaritats del compromís a través de convenis dels quals la firma oficial es organitzada una vegada per any a la prefectura, amb l’empara de la República. Actualment, més del 50% dels bombers implicats son beneficiaris de convenis.
Molts altres flancs estan en marxa: operacions de promoció en polígons industrials i establiments amb caràcter social, participació del Sdis a la Jornada de defensa i de ciutadania (jornada obligatòria des de la derogació del servei militar), sensibilització dels alcaldes en la necessitat de mantenir la xarxa territorial i a las dificultats d’accés al habitatge dels bombers voluntaris.
Commandant Marc Mazaleyrat



En el Tarn, la cerimònia de l’etiqueta “ocupador soci” a permès facilitar la contractació de 3 BBVV amb conveni amb un dels empresaris presents.

dilluns, 1 d’agost del 2016

La conciliació laboral i bomberil (Xile)

Crònica d'un bomber voluntari català en terres sud-americanes


Una de bombers a Xile


Aquest apunt no està explícitament dedicat a la conciliació però al final de la crònica segurament pensareu "i com s'ho fan per conciliar-ho tot?"

Un soci d'asbovoca, bomber voluntari de la Generalitat de Catalunya, ha canviat el nostre estiu i la corresponent campanya forestal per l'hivern dels Andes i una feina temporal allà.

Fa poc ens va sorprendre amb un missatge explicant-nos curiositats dels bombers xilens, per cert tots voluntaris, i es va comprometre a escriure'n una crònica al seu blog.

A l'enllaç següent podeu llegir la crònica que ha publicat, tot desitjant-li una bona estada per aquelles terres.


Salut company! Fins la tornada!

 

divendres, 22 de juliol del 2016

La conciliació laboral i bomberil (Portugal)

Conciliació de la vida laboral, familiar i de bombers

El cas de Portugal


En els diversos números del nostre butlletí i en les entrades d'aquest blog, hem vist alguna legislació i normativa favorable als bombers voluntaris de diferents països que s'ha aprovat amb l'objectiu d'afavorir la conciliació familiar i bomberil dels bombers voluntaris.

Vàrem començar amb Colòmbia, explicant la legislació que impedeix l'acomiadament dels bbvv quan abandonen el lloc de treball per acudir als serveis.

En una altra entrada vàrem exposar el pla d'acció signat a França l'any 2013 per la promoció dels bombers voluntaris i en una tercera, la campanya adreçada a les empreses per a contractar treballadors amb el valor afegit de ser bombers voluntaris.

Aquesta entrada d'avui fa una curta mirada a Portugal, on més del 90% de l'estructura de bombers està constituïda per voluntaris amb una tradició més que bicentenària. En aquell país, quasi tots estan agrupats a la "Liga dos Bombeiros" , associació on hi estan representades les diferents "Associacions Humanitàries de bombers voluntaris" que és com s'anomenen les entitats que donen personalitat jurídica als diferents cossos de bombers.

A Portugal els bombers voluntaris també tenen dificultats per conciliar l'activitat de bomber amb la vida laboral i familiar i per això, l'any 2007 el Ministeri de l'Interior aprovà el Decret-Llei 241/2007, de 21 de Juny, de l'Estatut Social dels bombers on assenyala una sèrie de drets a favor de tots els bombers.

A més d'aquests, el consell de Ministres va aprovar, l'any 2014, la resolució 40/2014 que dispensa de la feina als treballadors de les administracions públiques que, essent bombers voluntaris, siguin requerits per a determinats serveis urgents, en una mostra més de la voluntat dels governants d'aquell país d'afavorir el model existent d'organització de bombers.

Si realment els dirigents del nostre país, Catalunya, tinguessin la voluntat d'afavorir o si més no mantenir el model mixt actual, creiem que legislarien de forma semblant. Però els fets semblen demostrar el contrari.

dimarts, 7 de juny del 2016

És un joc? És un simulador?

EMERGENCY


Als anys 90 es van popularitzar els jocs situacionals en els que el jugador individualment havia de superar proves per avançar, aconseguir major puntuació i arribar amb èxit al final. Anar "passant pantalles" vaja.

Molts d'aquests jocs funcionaven en plataformes pròpies tipus "Xbox", PS, Nintendo, ... i d'altres s'havien de descarregar al PC des d'un CD. Aquests darrers funcionaven més o menys bé depenent de la configuració de l'ordinador, i així et trobaves cassos en què se't penjava i havies de tornar a començar no tan sols la pantalla sinó el joc sencer.

Majoritàriament aquests jocs eren de caràcter bèl·lic, però en va sortir un totalment oposat, l'objectiu segons la seva propaganda, era "salvar vides". Aquest joc es deia -i es continua dient- EMERGENCY, i n'han sortit diverses versions, fins a vuit.

Portada del joc amb un Bomber Voluntari de la Generalitat amb EPI i Casc de Cap de Parc
Originàriament "Emergency" era alemany, -ni americà ni japonès-, i l'empresa desenvolupadora -Sixteen Tons- es posà en contacte amb ASBOVOCA perquè estaven interessats en treure'n una versió en Castellà adreçada al mercat espanyol i sudamericà.

Després de moltes converses s'acordà la col·laboració d'ASBOVOCA en la traducció del text, les veus i les fotografies de caixa i manual d'instruccions. També es comptà amb l'assessorament de l'Escola de Bombers de Catalunya.
 
Contraportada del joc, amb els logos d'ASBOVOCA i l'Escola de Bombers

Així doncs la traducció i les fotografies de la primera versió del joc estan fetes per bombers voluntaris de Catalunya i un bomber voluntari té guardat el casc utilitzat en la fotografia de portada del joc, un casc de cap de parc dels anys 90.

El casc utilitzat per a les fotografies de la portada i del manual.

A canvi d'aquesta col·laboració s'aconseguí un descompte sobre el preu de venda al públic per als socis d'ASBOVOCA.

D'aquest joc se n'han fet fins a 9 versions i actualment està disponible per a plataforma Mac i PC, a més d'una versió per a Nintendo DS de l'any 2009.

Malauradament la nostra col·laboració va finalitzar sobtadament i en cap moment vàrem rebre resposta als nostres correus electrònics, però curiosament la segona versió va comptar amb la col·laboració d'una associació de professionals d'àmbit estatal.

Si voleu tafanejar sobre el joc, aquí us posem uns enllaços:
Entrada d'Emergency a la Wikipèdia
Pàgina de world of emergency (Anglès i Alemany)
Pàgina d'emergency España 

Agraïm a Joan Roma la cessió de les fotografies.

 


dimarts, 24 de maig del 2016

Ajuda als refugiats que són a Grècia

EQUIP DE RESCAT EN EMERGÈNCIES DE CATALUNYA

 Membre de l'ONG Acció Solidària i Logística


Acció Solidària i Logística (ASL) és una associació civil fundada l'any 1999, que es fonamenta en el seu voluntariat, sense ànim de lucre i amb la finalitat de proporcionar suport tècnic, formatiu i logístic a organitzacions i comunitats de països en vies de desenvolupament.



Hem dut a terme, entre d’altres, projectes de rehabilitació i construcció d’infraestructures sanitàries i educatives a Hondures, projectes relacionats amb l'abastiment d'aigua i la seguretat alimentària a Senegal i hem aportat eines i material tècnic, formació i col·laboració a cossos de bombers de països en vies de desenvolupament.

Dins d’ASL, es va crear l’Equip de Rescat en Emergències de Catalunya (EREC) composat majoritàriament per professionals del món de les emergències (bombers de Barcelona i de la Generalitat principalment), amb la voluntat de donar resposta, per petita que sigui, a grans catàstrofes, especialment terratrèmols, que puguin tenir lloc tant a nivell nacional com internacional. Alhora, disposa de la capacitat per al desenvolupament i la millora de les condiciones de vida dels grups de persones desplaçades en camps de refugiats.


Així doncs, ASL i en concret el projecte EREC, aposten per la necessitat d’aconseguir un grup d’intervenció de resposta ràpida per a intervenir en catàstrofes i emergències. Alhora, el projecte pretén col·laborar en la creació, coordinació i millora de camps de persones desplaçades.
 

En base a tot això i arrel dels terratrèmols que van tenir lloc a Nepal al maig de 2015, es van desplaçar tres equips de voluntaris de l’EREC durant tres mesos. Es van dur a terme diferents tipus de feines, des de repartiment d’aliments, de material escolar i de productes d’higiene fins a la construcció de refugis temporals pels damnificats o l’estudi d’edificis danyats pel terratrèmol




Enguany, l’EREC està implicat en la crisi dels refugiats a Grècia. D’una banda, s’han dut a terme tasques de guaita, vigilància, rescat i assistència primària al far de Korakas, al nord de l’illa de Lesbos. I paral·lelament s’està duent a terme ajuda humanitària al camp d'Idomeni, a la frontera de Grècia amb Macedònia, mitjançant el subministrament i repartiment diari d’uns 1.500Kg de fruites i verdures fresques a 1350 famílies (unes 6.000 persones), així com la instal·lació d’enllumenat, la col·laboració amb d’altres ONGs en la construcció d’escoles temporals, punts d’higiene, tendes de gran capacitat, etc. Així doncs, l’EREC ha passat de ser una ONG entre moltes d’altres, a tenir un paper estructural i bàsic en l’única ajuda d’aquest tipus que reben milers de persones establertes al camp d’Idomeni. 


La magnitud i la durada d’aquest projecte fa difícil continuar cobrint les necessitats materials i de relleus de personal, per la qual cosa us fem arribar aquesta crida i qualsevol col·laboració serà molt ben rebuda.
Per això us animem  a que us feu voluntaris del nostre grup i veniu a treballar amb nosaltres. Us enviem alguns enllaços per si voleu tenir més informació. També podeu contactar directament a través del següent correu electrònic o telèfon:

 / 658 06 16 38
Pàgina web: www.asl.ong
Twitter i Instagram: @ASL_EREC

Donatius: ES46 2013 0441 15 0201070342